degradat blanc
ripollet.cat
Tràmits
Patronat
Serveis
Ciutat
ombra

Història de Ripollet

09/09/2014

L'origen de Ripollet, fins on sabem,
es remunta a fa uns 4.000 anys. Encara existeixen buits en el coneixement de la història del nostre poble i potser mai no els acabarem d'omplir. Però sí que és cert que gràcies a la suma de la
recerca feta per professionals de la història, l'art i el periodisme, historiadors aficionats, arqueòlegs, estudiants i persones diverses que han treballat i treballen per recuperar el nostre passat, poc a poc anem composant i interpretant els esdeveniments que han anat donant vida a Ripollet.


L'EDAT ANTIGA
Copa Bronze edat antiga
Les comunitats humanes sempre han cercat la proximitat de l'aigua dolça a l'hora d'establir-se en un lloc. Ciutats, aldees, pobles i cases aïllades s'han aixecat a prop de rius, llacs, pous i rieres d'on han obtingut l'aigua que necessitaven per al consum i les activitats domèstiques, per regar els camps, abeurar els animals o per moure els molins.

El neolític
Un dels indicis més sòlids que tenim per parlar d'un primer assentament humà en terres ripolletenques es remunta a l'època prehistòrica, concretament al Neolític Mitjà. Semblaria que gràcies a la proximitat al riu Ripoll i a la fertilitat de la terra, el territori que avui coneixem com a Pont Vell - Can Tiana ha estat habitat des de la prehistòria.

L'any 1929 es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila d'en Padró, en terres de la masia de Can Tiana. Assabentat de la troballa, el Museu de Sabadell va encarregar-ne l'excavació a l'arqueòleg Vicenç Renom i Costa que en va recollir els treballs en el seu diari d'excavació. Renom va localitzar i excavar diverses tombes d'inhumació que devien formar part d'una necròpolis més gran que hauria estat destruïda.

Edats del bronze i del ferro
Al mateix jaciment de la Bòbila Padró, es van localitzar i excavar un conjunt de sitges de les que no se'n sap gran cosa. Els materials arqueològics trobats a l'interior indiquen que pertanyien al bronze antic, però no queda res de l'hàbitat amb el qual estarien associades i que devia estar ben a prop.

L'any 2006 es van localitzar de manera casual, en una zona del Parc Pinetons, un total de 90 estructures, entre sitges, fons de cabana i zones de treball. Se'n van excavar 18 i entre el material localitzat hi havia olles, agulles ornamentals, peces de collaret, material ceràmic, faunístic, macrolític (molins) i argila cuita, tot en un molt bon estat de conservació.

L'any 2008, just al terreny del costat, es van localitzar restes d'un mas medieval i 73 estructures prehistòriques amb una cronologia majoritària del bronze final (1.100 a.c - 800 a.c.), tot i que hi havia algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important va ser la localització d'un hipogeu (enterrament subterrani) amb un total de 32 individus.

L'herència romana
Al novembre de 1989, mentre es construïen unes naus industrials també a la zona del Pont Vell-Can Tiana, va aparèixer un tall a un nivell de 7 metres de longitud que semblava contenir materials d'època romana. Mai no es va excavar i, per tant, no és possible saber si era un jaciment ibèric o romà.

El que és segur, és que com a herència d'època romana a Ripollet, tenim el pas de les vies Trajana i Valeri Maxi. Aquesta última fou anomenada durant l'Edat Mitjana camí reial de Sant Cugat. Totes dues, la primera d'oest a est i la segona de nord a sud, rodejaven el petit nucli poblacional.


L'EDAT MITJANA

Els primers segles de la nostra era

No hi ha dubte que els molins foren l'origen de Ripollet, ja que els pagesos que cultivaren les terres es van establir a prop d'aquests per moldre el gra que recol·lectaven, i de fet, als jaciments prehistòrics també s'hi van trobar molins de mà.

Les primeres notícies Esglèsia de Ripollet Andreu Solàescrites que tenim sobre molins, que eren tant de farina com de batans, són de finals del segle X. A partir de les restes i de les dades conegudes sobre els antics camins de transhumància, pot considerar-se que durant els primers segles de la nostra era, la zona de Ripollet va comptar amb una certa activitat agrícola i ramadera, així com amb l'inici, ja cap els segles VIII i IX, d'una organització vertebrada pel que fa a l'administració eclesiàstica mitjançant parròquies i monestirs. Una mostra és I'església de Sant Esteve de Ripollet, ja esmentada en la documentació de l'any 986 i vinculada al monestir de Sant Cugat.

Per tant semblaria que, Ripollet o el Palau Ausit, cap al segle X estaria composat per masies disperses per tot el terme més alguns molins de farina, i que els principals nuclis d'agrupament es van produir a la part nord de l'església parroquial.

La construcció de la sèquia Monnar (paraula antiga que vol dir molinera) pels monjos de Sant Llorenç de Munt al segle X va compotar la prosperitat de l'agricultura. Un cop solucionat el conflicte remença de finals del XV, s'establiren noves relacions entre la terra, els pagesos i els propietaris i s'ampliaren els cultius a partir deIs nous productes procedents d'Amèrica.

Ripollet ha estat doncs al llarg dels segles, un poble marcadament agrícola, i el cultiu de la vinya, una de les principals fonts de vida.

Els àrabs
Així com a d'altres llocs de la península ibèrica, el domini dels àrabs es va consolidar durant segles, a Catalunya, on hi entraren cap a l'any 713, van passar gairebé tres segles en que les hostilitats entre dominats i dominadors van ser continuades.

Ripollet també patí seqüeles d'aquesta situació: cases destruïdes; el suposat castell i les torres de defensa devastats; boscos cremats; collites perdudes; disminució de la població, ja sigui com a conseqüència de les lluites o per la fugida a altres terres més al nord.

Va tenir especial significació la batalla per a la defensa de Barcelona, el juliol de l'any 985, protagonitzada per les tropes cristianes del comte Borrell II i les islàmiques d'Almansor. Aquesta batalla, que va guanyar Almasor, va tenir lloc al Pla de Matabous, que es trobava entre la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll, al peu del Turó de Montcada, lloc que ara anomenem Masrrampinyo. A les notes de l'Arxiu de la Seu de Barcelona, ens parlen dels ripolletencs que moriren en aquesta batalla.

Batllia i monestir
En el s. XII, en temps del comte Ramon Berenguer IV, Ripollet tenia batllia, segons consta al Cartulari de Sant Cugat. Per altra banda, i gràcies a certs testimonis físics trobats en el conjunt de l'església parroquial i a determinats documents antics, semblaria que havia existit un convent, que se sospita que fos de l'ordre deIs templers.

Carrer de Barcelona i Ajuntament propi
Durant el s. XIV, amb el regnat de Pere III el Cerimoniós, el municipi obtingué el privilegi d'ésser carrer de Barcelona. D'aquesta manera, els seus habitants van gaudir deIs mateixos drets i deures que els de la Ciutat Comtal.


EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA
Can Buxó
L'any 1585, el rei Felip II de Castella va concedir a Ripollet, entre d'altres, el privilegi de tenir Ajuntament propi. Després de la crisi del segle XVII (guerra dels segadors, pesta bubònica, pèssimes collites i plaga de llagostes) que va afectar de manera profunda Ripollet, el segle XVIII va ser d'expansió econòmica.

EIs pagesos seguiren amb els conreus tradicionals i bàsics, però cal esmentar que I'impacte del mercat americà afavorí I'exportació de vins. Al 1700 Ripollet apareix com a "lloc de Ripollet" i al 1716 formava part de la sotsvegueria del Vallès.


El segle XIX, I'agricultura i principalment la vinya, continuaren éssent la base econòmica fonamental.

El 1802 va ser adscrit al partit judicial de Granollers i el 1808 passà a ser oficialment "poble" de Ripollet. Entre 1808 i 1814, a causa de la Guerra de la Independència, Ripollet tornà a ser escenari d'enfrontaments i misèria. En el primer any de la guerra patí vuit saqueigs, cosa que va obligar a gran part de la població a fugir durant uns dos anys. Concretament, el dia 9 de juny de 1808, un escamot de soldats francesos que es retiraven de la batalla del Bruc van saquejar el municipi i van destruir el seu arxiu parroquial. Uns dies més tard, el 16 de juny, es van cremar I'església i la rectoria.

El semi-abandonament del poble durant aquest temps va suposar la seva ruïna gairebé total. Posteriorment, i degut a la seva proximitat amb Barcelona, altres esdeveniments polítics com les guerres carlines, els pronunciaments militars o la pèrdua de les últimes colònies van tenir també una forta incidència en la vida d'una població com Ripollet.

Però no tot va ser negatiu en aquests anys. L'arribada al 1855 del tren a Cerdanyola va ser un esdeveniment que va marcar un punt d'inflexió important i que va comportar un gran canvi en la forma de viatjar, ja que fins llavors s'havia de fer en carro. Gent arribada de Barcelona es va construir torres i xalets per passar l'estiu a Cerdanyola, però també Ripollet va tenir la seva pròpia colònia estiuenca.

Com també va ser fonamental la revolució industrial en aquesta època, i el procés de transformació d'alguns molins fariners en molins paperers primer, i posteriorment en fàbriques de cartró.


EL SEGLE XX I L'ACTUALITAT


El segle XX va ser un segle de profunds canvis i esdeveniments, socials, polítics i econòmics. L'any 1909 es constituir la Societat Agrícola de Ripollet que l'any 1923 va posar en marxa el Celler Cooperatiu, un celler mecanitzat amb tot un seguit d'avantatges per millorar la producció del vi, tot i que no tots els viticultors n'eren socis.

Els antics molins, ara transformats en fàbriques de cartró, van donar feina a molta més població. La ubicació de la fàbrica Uralita al 1909 a la zona colindant entre Cerdanyola i Ripollet, i el manteniment d'alguns telers, van fer que a finals dels anys vint es produís una primera onada d'immigració que comportaria l'augment de la població en gairebé 1000 habitants. És van produir convulsos canvis polítics.

L'any 1929 va dimitir Primo de Rivera i la crisi de la Monarquia de la Restauració es tornà a replantejar. El 14 d'abril de 1931 es proclamà la II República que va posar en marxa un projecte de construcció d'una societat civil on s'implantés el matrimoni civil, l'ensenyament laic, la secularització dels cementiris, entre altres. Un cop d'estat el 18 de juliol de 1936 va ser l'inici d'una guerra civil que conclouria l'1 d'abril de 1939 donant pas a la Dictadura de Francisco Franco, que duraria 40 anys, fins la seva mort l'any 1975. Cadascun d'aquests canvis va afectar la vida quotidiana dels habitants de Ripollet.

Cap als anys 50 el cultiu de la vinya va començar la seva decadència. S'havien establert noves indústries i a la dècada dels anys seixanta es van produir alguns fets destacats.

Els anys 60-70
Fenòmens naturals com la tràgica Riuada i la Nevada de l'any 1962 han esdevingut un moment fixat en la memòria col·lectiva. D'altra banda, el fort creixement demogràfic que va experimentar la vila durant aquesta dècada va suposar canvis que determinarien el Ripollet actual. L'arribada massiva de nous veïns provinents d'altres punts d'Espanya va originar l'aparició de nous barris i la transformació del paisatge agrícola i urbà existent fins aleshores. A mida que els nouvinguts s'instal·laven a la vila, es van començar a reinvindicar nous serveis i infraestructures i després de cobrir les necessitats bàsiques, s'anaven fent partícips de la vida social i cultural, de manera que van anar sorgint noves entitats que se sumaven a les associacions ja existents, algunes de les quals s'havien iniciat al segle XIX.

Ripollet XX

Amb el retorn dels ajuntaments democràtics, al 1979, el poble va començar a canviar. S'urbanitzaren els carrers, es crearen nous serveis, es van construir escoles, pavellons esportius, parcs, es va reformar el mercat... Finalment es va produir el darrer increment demogràfic destacable als anys noranta, amb la vinguda de població provinent principalment d'altres països, fet que va comportar una nova expansió urbanística, aquesta vegada cap a la zona de Pinetons. En aquesta dècada i fins l'actualitat Ripollet experimenta una darrera gran transformació i es creen nous serveis com el poliesportiu, equipaments culturals, escoles bressol o zones verdes que segueixen conformant aquesta població amb més de 4000 anys de vida, en plena àrea metropolitana, però amb la seva pròpia història i identitat.

  • Programa Festa Major 2017
  • Any Clavé
  • Blog Centre Cultural
  • Blog CIP Moli Rata
  • Blog Centre Cultural
  • Patrimoni Municipal
  • FaceBook RipolletCultura
  • Twitter @culturaripollet
ombra
Pendent de validació W3C/WCAG.

Redacció i estil: Patronat de Comunicació  |  Desenvolupa: Serveis informàtics
2014 © Patronat Municipal de Cultura - Ajuntament de Ripollet - 93 504 60 00  |  Nota legal