degradat blanc
ripollet.cat
Tràmits
Patronat
Serveis
Ciutat
ombra

El conreu a Ripollet

10/12/2014

A finals del segle XVII, moments força intensos pel que fa a I'expansió generalitzada de les manufactures papereres, es va produir la transformació deIs antics molins fariners d'època medieval en molins de paper. A més, se'n crearen de nous com fou el cas del molí d'en Ginestar, del molí d'en Buxó o del molí d'en Xec entre d'altres, que viurien el seu major esplendor durant el segle XVIII, i que van ajudar a evitar que disminuís la població en uns temps econòmica i socialment gens estables. Durant el següent segle, els molins paperers foren la indústria més rellevant; en van aparèixer de nous com, per exemple, el molí d'en Coll i els més antics van substituir la vella maquinària pel nou sistema de fabricació contínua, especialitzant-se en l'elaboració de cartró. Ara bé, també durant aquesta època es construïren nous molins, com el d'en Viver o el d'en Rata o Clos, tots dos fariners.

 

A banda dels molins i de l'entrada en funcionament el 1785 de la farga el Martinet, emplaçada en un vell molí fariner i coneguda primer com a productora de ferro i variants, i després de teixits, les primeres manifestacions que es podrien anomenar fabrils van ser les bòbiles; les qualitats argiloses del sòl van afavorir seva instal·lació. Del segle XIX se'n coneixen diverses vinculades amb la família Padró (can Pesseta), així com una altra, propietat de la família Uñó (can Fusteret).

 

Per un altre costat, la indústria tèxtil va adquirir gran força com a centre depenent de Sabadell. El tema del tèxtil ja ve des d'antic; se sap que algunes cases del poble tenien telers de mà per ajudar I'economia familiar quan fallava el treball de la terra. I en concret, I'any 1846 es va crear la primera fabrica tèxtil del municipi: La Llana.

 

EIs pagesos seguiren amb els conreus tradicionals i bàsics, però cal esmentar que I'impacte del mercat americà va afavorir I'exportació de vins.


El segle XIX, I'agricultura i principalment la vinya, van continuar éssent la base econòmica fonamental.


Des de finals del XVIII i fins els anys 1890-1893, Ripollet augmentà de forma considerable el seu espai dedicat al conreu, passant d'un 18'72% a un 41% de la totalitat del terme.

 

  • Defensora de la Ciutadania
  • AnyScenica
  • Blog Centre Cultural
  • Blog CIP Moli Rata
  • Blog Centre Cultural
  • Patrimoni Municipal
  • FaceBook RipolletCultura
  • Twitter @culturaripollet
ombra
Pendent de validació W3C/WCAG.

Redacció i estil: Patronat de Comunicació  |  Desenvolupa: Serveis informàtics
2014 © Patronat Municipal de Cultura - Ajuntament de Ripollet - 93 504 60 00  |  Nota legal