degradat blanc
ripollet.cat
Cultura
Equipaments
Tràmits
Ciutat
ombra

A la recerca dels colors - La Cascada Blava

04/12/2020



Quan t'endinses a les muntanyes esperes trobar aigua. Un riu, un brollador, un gorg, ... Les nostres protagonistes portaven ja dies fent voltes i encara no havien vist més que algunes fonts on podien recarregar les cantimplores. Se'ls feia una mica estranya la grisor del bosc. Semblava que tot estava adormit: els animals, les plantes, les roques i les grans corrents d'aigua.

A la recerca dels colors - La Cascada Blava -Imatge 1- Un dia, ben d'hora, caminaven en silenci pel bosc quan de sobte en Flavi va parar atenció. No se sentia res, no es movia res, no semblava que passés res especial, però ell, per alguna raó, es va posar en guàrdia.

En Flavi era corpulent, afable i molt ros. Adorava els animals i sempre feia riure a la colla amb les seves ocurrències. Tenia un cromosoma de més i era un esportista entregat. Ara estava a punt de fer-ne una demostració.

Va sortir del camí i va enfilar camp a través, cap al cor del bosc. Totes el van seguir sense obrir boca. Se'n fiaven molt, d'en Flavi. Van passar entre mig de falgueres, sota roures molsuts, pel costat de castanyers gegants, per sobre d'arrels de ves a saber quin arbre. Anaven baixant i baixant. Cada cop feia més fred. Cada cop estava més fosc. Cada cop hi havia més humitat. Però ja us he dit que se'n fiaven molt, d'en Flavi. Així van estar-se una bona estona fins que, de sobte, en Flavi va parar quiet. Ell estava força fresc, però la resta esbufegaven una mica. Corria molt ràpid!

Els havia conduït fins al límit d'una clariana del bosc. A partir d'allà no hi havien falgueres, ni roures molsuts, ni castanyers gegants, ni arrels. La seva cosina Rubí, que el coneixia prou, estava molt acostumada a aquests rampells i sabia que aquí succeïa alguna cosa important. A més, a la Rubí li agradava força fer el mico pel bosc i era la que encara conservava una mica d'aire per preguntar:

—Flavi, com sabies que això estava aquí?

—No ho sé.— li va dir ell—Però ho sabia.— va afegir.

Es trobaven davant una espècie de mirall líquid en moviment. En realitat era un estany, però - com tota la resta - era d'un color gris uniforme. La llum no hi passava a través i només veien reflectides les seves cares -grises- i les copes dels arbres més alts del bosc. A la riba, hi havia una barqueta de joncs trenats.

Molt lluny, a l'extrem oposat al que estaven, s'hi veia una paret de roques més alta que els arbres més alts. De dalt de la paret, brollava una cortina líquida que queia sobre l'estany amb molta força. S'hi veia escuma en el punt on s'ajuntava amb el mirall.

—És allà— Va dir en Flavi, aixecant el braç i assenyalant la cortina líquida.
—Què vols dir?— Van preguntar tots a l'hora.
—Hem de travessar la cortina— Va tornar-hi.
—Flavi, n'estàs segur?
—No. Però l'hem de travessar.

Imagineu l'escena.

En Flavi allà plantat, amb el braç aixecat i assenyalant aquella cortina (¿quanta estona podia tenir el braç aixecat aquell noi?). Totes cansades de la caminada, amb molt poques ganes de passar per allà sota sense saber què els passaria. Tot apuntava a què es mullarien, i no feia gaire caloreta. Moltes ganes no feia, no. Però era mirar en Flavi i s'esvaïen tots els dubtes.

Van fer l'esforç i s'hi van posar en marxa. L'únic accés a la cortina era travessant l'estany. Van aprofitar l'oportuna barqueta de joncs. Van navegar el mirall tot en silenci. Semblava que remaven amb el pensament. Van arribar a la vora de la cortina. Allà, sense dubtes, en Flavi va saltar de la barca, va enfilar cap a la cortina i la va travessar. Totes flipant. La cortina s'havia obert el just per deixar passar a en Flavi. Com si se l'hagués menjat. La resta va anar una mica més a poc a poc però, una a una, van anar deixant-se menjar per aquella cortina.

Seva va ser la sorpresa quan, a dins, van veure a en Flavi, sec i somrient, amb tot de cristalls blaus als palmells de les mans.

Seva va ser la sorpresa quan, a dins, van veure a en Flavi, sec i somrient, amb tot de cristalls blaus als palmells de les mans.

Coneix tots els personatges de 'A la recerca dels colors' en aquest enllaç.

  • Defensora de la Ciutadania
  • Blog Centre Cultural
  • Blog CIP Moli Rata
  • Blog Centre Cultural
  • Patrimoni virtual
  • FaceBook RipolletCultura
  • Twitter @culturaripollet
ombra
Pendent de validació W3C/WCAG.

Redacció i estil: Departament de Comunicació  |  Desenvolupa: Serveis informàtics
2014 © Departament de Cultura - Ajuntament de Ripollet - 93 504 60 00  |  Nota legal