|
| Església
|
|
| Església
|
|
| 1er. Nucli urbà
|
|
| Rbla. S. Jordi
|
|
| Sant Jordi
|
|
| Pl. 11 Set.
|
|
| C/ Calvari
|
|
| Carrers vells
|
|
| Parc Pinetons
|
|
| Ajuntament
|
|
Un dels símbols més genuïns de Ripollet és, sens dubte, la imatge de la seva església parroquial, consagrada a Sant Esteve. La seva situació, a l'entrada del poble, la convertia en una de les primeres edificacions que trobaven els visitants. Encara avui, el seu campanar treu el nas entre els edificis per guaitar la vida al seu voltant.
Des d'aquest punt, doncs, podem iniciar un recorregut per la vila.
L'església de Sant Esteve
L'església actual està construïda sobre estructures romàniques. Hi ha constància escrita de la seva existència des de l'any 986, encara que es creu que ja hi era abans del segle X.
La construcció primitiva era més reduïda que l'actual, de planta en forma de creu llatina ben definida, amb un absis semicircular probablement reconstruït al segle XII. A la dreta, sortint de l'església, hi havia un petit cementiri adossat a les seves parets i, a l'esquerra, un reduït claustre amb un pou al mig.
El portal és d'estil renaixentista del segle XVII. En els pedestals que suporten les columnes hi ha uns pollets, que representen l'escut municipal, tallats a la pedra. La façana actual, adossada a la primitiva, va ser refeta al mateix segle.
L'actual campanar, edificat el 1882 per substituir l'antic espadanyà que estava molt malmès, és d'estil modernista.
El primer nucli urbà
A la part nord-oest de l'església trobem els carrers del primer nucli urbà. Es tracta de carrers més o menys sinuosos que segueixen el traçat d'antics camins, carrers com: Isabel la Catòlica, General Prim, els Afores, la Salut, la Palma…També hi ha la plaça de la Constitució, on fa pocs anys hi havia l'Ajuntament, i la plaça d'en Clos, on destaca la seu de la Coral del Vallès.
En aquests carrers encara hi trobem cases que mantenen l'estructura típica de les casetes de poble, de planta baixa, amb eixida, generalment d'un cos. Són construccions senzilles amb pocs o cap detall decoratiu.
La rambla de Sant Jordi
Tornant al punt de partida, l'església, agafarem el carrer Nou, un carrer recte que ens conduirà a la rambla de Sant Esteve, on trobarem el Mercat municipal construït el 1983 sobre els terrenys de l'antic camp de futbol. A la dreta, ens trobem amb la principal artèria de la ciutat: la rambla de Sant Jordi, centre d'activitats socials i comercials, que els diumenges i festius es converteix en passeig de vianants. Al començament de la rambla hi ha el Centre Cultural, un modern edifici tot blanc inaugurat l'any 1995 i el Casal de Joves situat en una antiga torre. Al davant, el Centre Parroquial, un edifici d'estil noucentista.
La plaça de l'Onze de Setembre i el carrer del Calvari
Baixant pel carrer de la Lluna, arribarem a la plaça de l'Onze de Setembre, on l'edifici de l'antic mercat municipal, construït el 1932, s'ha transformat en el Teatre Auditori. Al número 16 de la plaça podem observar un edifici modernista d'inspiració vienesa.
Continuant pel carrer de la Lluna, arribarem al carrer del Calvari. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. Encara hi trobem cases de planta baixa d'un cos, algunes de les quals conserven la data de l'època en què van ser construïdes.
El Ripollet del segle XX
Ripollet, que tenia 1.501 habitants l'any 1901, arriba als 3.763 habitants l'any 1950. Aquesta xifra es triplica en quinze anys. L'any 1965 assoleix els 11.307 habitants; 5 anys després, l'any 1970, ja en són 20.197; i ,el 1975, 23.905. Aquest salt demogràfic transforma absolutament la vila. Per això, proposem també fer una volta pels barris que van acollir aquesta allau humana: per Can Clos, a la banda de Santiga; per Can Mas, al final de la rambla de Sant Jordi; per Sant Andreu, situat entre Can Mas i el Cementiri; o pel barri de Maragall, a l'entrada per Cerdanyola. Són exemples típics de l'urbanisme dels anys seixanta, amb construccions edificades sense cap mena d'ordre i pensades per encabir-hi el major nombre de gent possible. No és fins a l'arribada dels ajuntaments democràtics que s'urbanitzen els carrers, es construeixen parcs i s'hi fan millores per augmentar la qualitat de vida.
Per les seves característiques, fem una menció especial del barri del Pont Vell - Can Tiana a l'altra banda del riu Ripoll, fronterer amb Cerdanyola, que es formà a partir de la inauguració del ferrocarril Barcelona - Manresa i on s'ubicà la fàbrica Uralita l'any 1909.
El segle XXI
Ripollet ha seguit creixent, però no amb les magnituds dels anys 60 i 70. L'hem deixat amb quasi 24.000 habitants l'any 1975, que es convertiran en 27.000 l'any 1990 i arribaran als 36.000 ripolletencs i ripolletenques actuals.
Paral·lelament a aquest creixement demogràfic, també ha crescut el nucli urbà, sobretot per la banda nord. Així, per tenir una idea global de la nostra ciutat, us recomanem una passejada pels barris de Can Vargas o del Torrent, fins al Parc metropolità dels Pinetons. Allà visitareu el segle XXI.
|
