El primer espectacle, programat per l'Associació d'Espectadors al Teatre Auditori per aquest mes de març serà el concert del dia 2, que oferirà La Polifònica de Puig-Reig, fundada l'any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista. El 1987 va adoptar el nom actual. L'any 1993, amb motiu del seu 25è aniversari, se li atorga la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.


Entrevista a Ramon Noguera, director de la Polifònica.
eBR. Si haguéssim d'explicar a algú que no en sap què és una polifònica, què li diria?
Una polifònica és una coral. De fet, polifònic significa cant a vàries veus.

eBR. Porta gairebé 40 anys com a director de la Polifònica. De què se sent més orgullós?
Porto concretament des de 1969. En general estic orgullós de la trajectòria que hem tingut. Ens sentim molt estimats per tothom. Crec que cantem molt digne, tenim una bona discografia i a més hem viatjat arreu del món.

eBR. El seu repertori és molt ampli. Què ens oferireu el dia 2 de març al Teatre Auditori de Ripollet?
La primera part serà de música més seriosa, segurament Mozart. Després farem un repertori del segle XX i acabarem abans de la mitja part amb dues obres catalanes de Salvador Brotons. Estan incloses dins els poemes titulats Les quatre estacions amb textos de Josep Carner. La segona part la obrirem amb sardanes. Farem també dues peces de l'òpera Nabucco de Verdi, una selecció de temes del musical Miss Saigon i acabarem amb Gospel's.

eBR. Quants components té la polifònica i quines edats comprenen?
Som més o menys 45 persones. A vegades hi ha algunes baixes perquè no ens dediquem professionalment a això. Respecte a les edats, el més jove té 16 anys i el més gran 70.

eBR. A part de viatjar per Catalunya, heu fet concerts arreu dels països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Malàisia, EE.UU... Com us reben aquests països? Tenen la mateixa tradició que aquí?
Els països europeus, de l'Est i escandinaus tenen un nivell molt alt. Suposo que pel fred. La gent a les tardes es troba per cantar. Allà el cant coral és una especialitat. Per altre banda a EEUU hi ha de tot. Cors més modestos i també cors professionals.

eBR. A quin nivell estem musicalment parlant respecte als altres països?
Estem bastant bé. A Catalunya s'ha treballat molt la direcció coral. Però encara no ens podem comparar amb països com Dinamarca, Suècia o Anglaterra que tenen un nivell molt més alt encara.

eBR. Quina peça li agradaria interpretar i encara no ho ha pogut fer?
La passió segons Sant Mateu de Bach. Ara preparem el Carmina Burana que també és un repte.

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Clak!
Àngel Amieva és actor i director teatral. Ha estat durant cinc anys director de l'espectacle d'especialistes Templo de Fuego de la Universal Studios Port Aventura. El dia 16 de març el podreu veure el Teatre Auditori de Ripollet, juntament amb el seu germà bessó Mateo Amieva, presentant "Clak!"

eBR. En què consisteix aquest espectacle?
Clak! és una paròdia de les millors històries del cinema. És humor gestual sense paraula.

eBR. Com vau triar les pel·lícules?
Vaig demanar a molta gent que em triés escenes que recordava del món del cinema. Així vam fer una primera selecció de cent. D'aquestes vam escollir les que ens donàven més material per treballar.
Hi ha pel·lícules que, per famoses que siguin, no tenen una escena destacada que doni peu a fer paròdia i per tant no les triavem.

eBR. Com va sorgir la idea de crear Clak!?
Va ser una barreja de passió i talent. Passió pel cinema i talent d'explicar històries sense obrir la boca cosa que sembla que el meu germà i jo fem bé.

eBr. Quines paròdies tenen més èxit?
Aquí es comenta molt la paròdia que fem de El Zorro i de Jurasic Parc. A l'estranger, en canvi, triomfa Misión Imposible i Drácula. L'espectacle funciona bé a tot arreu perque els referents són similars.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Tap Dance a Ripollet
Boombach és un espectacle de Tap Dance, creat per la companyia Tapeplas. Claqué, música i ritme són els ingredients bàsics d'un concepte escènic molt innovador en que es combinen perfectament moviment i so per crear un llenguatge visual.
Els podreu veure el dia 30 de març, a les 10 de la nit, al Teatre Auditori de Ripollet.