Núria Brull i Braut no és una desconeguda a Ripollet. A més de ser filla de l'il·lustre escultor local, va ser la bibliotecària de la nostra ciutat durant molt de temps. Lligada a l'art, està dedicada a mantenir viu el record del seu pare i dóna suport a totes les iniciatives de l'Any Brull.


eBR. Què pensa de l'homenatge?
Estic molt contenta. Ell volia que li estimessin l'obra i això ja el feia feliç.

eBR. Quina era la seva font d'inspiració?
La Mediterrània i la figura de la dona. Era capaç de parlar amb les pedres i el fang com si fossin éssers vius.

eBR. Com entra dins del cercle artístic?
Per mitjà dels cercles culturals de Sabadell. Gràcies a l'èxit de la seva primera exposició el criden de l'Escola Industrial per fer de professor.

eBR. Què era més important per a ell: l'art o l'educació?
Ell va viure uns moments de gran renovació cultural a Catalunya, basats en la llibertat. Però l'art sempre era primer. Defensava i practicava una manera d'ensenyar on l'art era primordial: la música, la pintura, la literatura... Per a ell era una manera d'entendre la vida.

eBR. Compartia el seu art?
Sí, era molt generós. Sempre tenia el seu taller obert per rebre visites. Els fills i néts sempre l'ajudàvem i ens parlava del que feia.

eBR. Quins van ser els moments més difícils?
Tot i que no en parlava gaire, la despossessió del seu títol després de la guerra, arran de la publicació dels seus poemes a la revista Germanor. Això el va entristir molt.

eBR. Perquè comença a fer pessebres?
Gràcies al pare Basili de Rubí, que li demanava cada Nadal, ja que es van posar molt de moda a Barcelona. Durant molts anys a la portada de La Vanguardia sortia el pessebre del pare.

eBR. I quin va ser el paper de la seva mare?
Molt important. Van ser una parella avançada al seu temps, ja que el meu pare la va motivar a seguir en la pintura i l'ensenyament.

eBR. Amb quines paraules el descriuria?
Era un home de gran optimisme i generositat humana i artística.