Dissabte, 27 d´agost, la formació barcelonina Elefantes visitarà Ripollet amb el seu cinquè disc sota el braç, titulat Somos nubes blancas. Un treball amb el que consolida l´èxit aconseguit amb els seus dos darrers treballs: La forma de mover tus manos (2003) i Azul (2000). Elefantes, format per Shuarma i Jordi l´any 1995, va donar un gir a la seva carrera gràcies a un cop de mà d´Enrique Bunbury, productor del seu tercer treball. Ara, ja consolidats al panorama musical, no saben cap a on van, però no importa, tenen clar que continuaran fent música. I és que són un grup amb ànima, com els elefants.


- Què ens oferireu a Ripollet?
Bé, doncs vindrem a tocar cançons del darrer disc i també repassarem els discos anteriors. Un concert amb les cançons que més ens ve de gust tocar, per passar-ho bé i que la gent que ens vingui a veure també en gaudeixi.

- ¿Com està responent el públic?
La veritat és que la gira de presentació va anar molt bé, millor del que ens esperàvem. Estem molt contents amb el disc, toquem amb molta il·lusió i la veritat és que la gent l´ha rebut molt bé. Ara a l´estiu la situació és ben diferent, perquè a vegades els llocs no són els més adequats pel nostre tipus de cançons, però no deixen de ser les que ens agrada tocar.

- Parlem d´un disc on continueu amb la fusió de ritmes?
Sí, però, a diferència de l´anterior, on la fusió era més evident, en aquest disc està més assumida, menys forçada. Quan vam fer La forma de mover tus manos, estàvem més obsessionats amb el flamenc i la fusió, però en aquest darrer només hem buscat a l´interior i això ja ho portàvem a dins.

- Es parla d´Elefantes com un dels grups més originals i contracorrent. En què baseu aquesta originalitat?
Es basa en una cosa molt concreta i clara, que és que nosaltres creiem en el nostre grup i portem una societat artística que hem pogut evolucionar, però el motor de les nostres cançons sempre ha estat la passió per compondre cançons i arreglar-les segons el nostre criteri. La gran sort és que podem fer-ho, perquè hem fet discos que han tingut suficient èxit per a poder continuar fent música.

- Durant la vostra carrera heu rebut nombroses col·laboracions. És la de Bunbury la més destacada?
Sí, clar. Va ser quan nosaltres érem un grup que pràcticament no sortíem de Barcelona. Portàvem ja cinc anys i havíem fet dos discos, però, la veritat, és que la meitat de la carrera la vam passar a companyies independents i en un ambient bastant underground. Enrique es va fixar en nosaltres, va considerar que podia ajudar-nos a trobar una discogràfica amb més possibilitats i es va oferir a produir-nos el disc. A partir d´aquí vam gravar Azul i la veritat és que li devem el fet que hagi confiat en nosaltres i que ens hagi donat la possibilitat de poder aprofitar una oportunitat.

- I ara, ja consolidats, cap a on va Elefantes?
Doncs no ho sabem molt bé. De moment estem en plena gira d´estiu, que acabarem a l´octubre. Existeix la possibilitat d´anar a Amèrica del Sud, tot i que ho veiem difícil. El que sí és cert és que portem molts anys sense aixecar el peu de l´accelerador. Des que comencem un disc fins que acabem la gira no tenim temps per a res i s´imposa una mica de replantejament. No deixarem de tocar, perquè és la nostra raó de ser, però en quina direcció no ho sabem. Acabarem la gira i passarem un parell de mesos tranquils, que cadascú descansi i vegi les coses amb perspectiva i així també podrem agafar energies i il·lusions per a nous projectes.

-En aquesta gira podem veure la vessant solidària d´Elefantes. Què feu amb Intermon-Oxfam?
Es tracta d´una iniciativa que es diu ´Comerç amb justícia´, que denuncia el tracte desigual del comerç internacional i les grans multinacionals amb els països del tercer món, que els tenen totalment ofegats i no poden competir amb els sistemes capitalistes si no es canvien les lleis del comerç internacional. En realitat, un grup de música és un altaveu i nosaltres, sense voler menjar-li el coco a ningú, els donem a conèixer aquest projecte i els hi donem informació per si volen posar-se en contacte amb ells.

- El de Ripollet és, de moment, l´únic concert a casa que oferireu el mes d´agost. Suposo que això resulta un al·licient...
Sí, clar que és un al·licient. Potser en fem un altre a Figueres, però encara no ho hem confirmat. Sempre és un plaer tocar a casa. Nosaltres durant la primera època no paràvem de tocar per tot el Vallès i sembla que des que vam treure Azul i sortim per Espanya, a Catalunya ens tenen una mica oblidats i intentarem fer-ho millor que mai perquè això canviï. O sigui, que anirem a per totes.