Ja és al carrer la segona revista del Grup d'Estudis Ripolletencs (GER). L'edició compta amb 5 articles, realitzats per joves historiadors i universitaris locals. Aborda qüestions relacionades amb els orígens de Ripollet, el cementiri, la immigració i la tradició dels Tres Tombs. A més, tracta la presència dels ibers al Vallès i compta amb el segon capítol d'una novel·la històrica. La revista es pot trobar al CIP Molí d'en Rata i té un cost de 3 euros el número 1 i 5 euros conjuntament amb el número pilot.
Els articles
La presentació va anar a càrrec de l'historiador local i promotor del GER, Ramon Martos. Aquest va parlar de l'article, que reflexiona sobre les primeres referències a Ripollet i si va ser primer terme o parròquia. Després va ser el torn de 'Descobrint la Laietània: els ibers de Ca n'Oliver', on Helena Bea va voler desmitificar -a partir dels vestigis de civilització trobats- que els ibers fossin uns bàrbars. Seguidament, a 'La cultura popular de Ripollet: l'èxit dels Tres Tombs', Cristobal Cabrera va analitzar perquè perdura aquesta tradició. Als 'Quatre apunts sobre la història i l'evolució del cementiri municipal de Ripollet', l'Eloi Isern va repassar diferents anècdotes del cementiri, que va crear-se l'any 1834 arran d'una epidèmia de còlera. En aquest segon número de la revista del GER també continua la novel·la històrica d'Eduard Ballesteros, amb el capítol 'Temps convulsos. Els dos ripollets: la vaga', que està ambientat en l'any 1936 i confronta el Ripollet llibertari amb el conservador. El tema de David Garcia va sobre 'La immigració a Ripollet 1960-1975: l'explosió demogràfica al municipi' i la profunda influència que va tenir en els àmbits social, urbanístic i polític.
Finalment, a la cloenda, Martos va lloar la qualitat dels articles i la implicació dels joves participants. També va anunciar que la nova edició serà al setembre i parlarà de l'any Clavé, entre d'altres.
Més imatges: