La Biblioteca Municipal va acollir divendres 27 de novembre, un Club de Lectura ben especial dedicat a Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis. Gairebé 50 persones es van acostar per prendre part en la tertúlia que portava per títol 'Un cel de plom. Una història de solidaritat i supervivència explicada per Neus Català', i que estava moderada per Alícia Gili. Com a convidat, hi va participar el dramaturg Josep Maria Miró, autor de l'obra de teatre 'Un cel de plom', inspirada en la novel·la de Carme Martí. Precisament, la seva representació interpretada per l'actriu Mercè Arànega es podrà gaudir el pròxim 11 de desembre al Teatre Auditori del Mercat Vell.

Els assistents van poder debatre sobre el llibre que narra la vida de Català, exposar els seus dubtes o compartir les seves inquietuds amb el dramaturg. Aquest mes, fins a tres grups de lectura de la biblioteca han tractat aquest llibre i l'han treballat en les seves sessions. Per la seva banda, Josep Maria Miró va exposar al públic la seva manera d'entomar aquest projecte i la seva pròpia visió sobre Neus Català. "Era un repte fer l'adaptació teatral; per una banda, tens una novel·la de gairebé 400 pàgines que has de condensar per encabir-ho en una representació d'una hora; però, a més, et trobes amb una persona que ha viscut 100 anys, i que ha vist els moments més significatius del segle XX". Sobre la figura de Neus Català, Josep Maria Miró destaca que "una de les coses més interessants del personatge és que ha fet de la seva vida un acte de militància, i això és una cosa poc habitual; es tracta d'un personatge amb un caràcter i una ètica extraordinaris".

Respecte a l'obra de teatre, Josep Maria Miró posa molt l'èmfasi en el fet que no han intentat calcar el personatge de la Neus Català. "No hem volgut fer un personatge de la Neus Català, la Mercè Arànega no fa una construcció d'imitar-la, sinó que fa una Neus que són moltes Neus, una dona que representa moltes més". La mateixa Neus Català ho ha expressat en moltes ocasions, que ella no és una excepció, sinó que ha patit el mateix que moltes altres dones. En aquest sentit, Miró ha volgut fer un homenatge a totes les dones deportades. "Hem intentat donar veu a totes aquestes dones i fer una imatge polièdrica de la Neus Català", indica el dramaturg.

J.S.