Un dels actes tradicionals de la Festa Major és el castell de focs, que enguany tindrà lloc dissabte, 29 d'agost, a les 22.30 hores. Antoni Navarro va ser el primer responsable d'aquesta activitat. Nascut a Mollet del Vallès l'any 1936, Antoni Navarro es va traslladar des de Masrampinyo a Ripollet amb la seva dona, quan el primer dels seus tres fills tenia dos anys. Com a segona activitat professionals, Navarro va obrir una papereria al carrer de Calvari, on, entre d'altres coses, venia petards. Aquest és l'origen del que seria, als anys seixanta, el primer pirotècnic de la Festa Major.


BR. Com va començar la seva relació amb la pirotècnia?
Jo sempre he sigut comerciant. Quan vam arribar a Ripollet, a sota de casa nostre es traspassava una botiga i ens la vam quedar. Allà hi teníem diaris i coses de papereria. A principis del seixanta, els petards estaven molt de moda i la gent en comprava tot sovint. Jo també en vaig començar a vendre.

BR. I un dia va fer un castell de focs a l'aire lliure...
Des de l'Ajuntament em van dir si podria anar a l'església per Sant Joan i llençar uns quants petards. Vaig pujar al campanar i vaig tirar uns quants coets. L'any següent m'ho van tornar a demanar i els va agradar tant que cada any en volien més.

BR. I per Festa Major?
La primera vegada que vaig fer un castell de focs per Festa Major va ser a la plaça que hi ha davant del CAP I, però aquell lloc em semblava una mica perillós, perquè els coets anaven a parar a les taulades de les cases. L'any següent ho vaig fer al parc davant del pavelló Joan Creus, que en aquella època era un gran descampat.

BR. Perquè ho va deixar de fer?
Un any es van produir molts accidents amb els petards i a partir d'aquell moment les lleis es van començar a endurir. Havia de treure'm el permís de pirotècnic i també havia d'arreglar el magatzem. Em feia por que algun dia passes alguna cosa greu. Llavors vaig posar en contacte a l'Ajuntament amb una empresa de Terrassa que s'encarregava d'aquest tema. I vaig començar a dedicar-me a d'altres coses. Jo suposo que algun dia ho hagués començat a fer algú, però jo vaig ser el primer.