Més de quinze discos i 20 anys sobre els escenaris. Aquesta és la carta de presentació d'un grup que realment no necessita presentar-se. Són Mägo de Oz, el plat fort de la programació de la Festa Major 2009. Embrancats en la composició del seu desè àlbum d'estudi, Gaia III, i després de finalitzar la gira de celebració del seu vigèsim aniversari, Mägo de Oz actuarà el proper 29 d'agost a l'espai Gibrelleta. Carlos Prieto, violí de la banda, més conegut com a Mohamed, ens parla del present i el futur de Mägo de Oz.


BR. Esteu creant un nou disc i no deixeu de fer concerts.
Sí, així és la cosa. Nosaltres pensàvem que l'any passat hauríem acabat la gira de La ciudad de los árboles, però va coincidir amb el 20 aniversari del grup, vam fer la gira de ´La Leyenda de la Mancha' i se'ns ha allargat tot una mica. Aquest any, amb la crisi tenim menys bolos i només toquem els caps de setmana, així que entre setmana composem.

BR. No és que estem cansats de La ciudad de los árboles ni de Barakaldo DF, però, quan tindrem Gaia III?
Hauria de sortir al març de l'any vinent. Completem la trilogia i és una composició bastant més densa que La ciudad de los árboles i necessitem temps.

BR. Aquest serà un disc més heavy?
Més dur que La ciudad de los árboles sí, però no molt bèstia, perquè tampoc Mägo de Oz és el típic grup de heavy metal, com pot ser Saratoga o Los Judas. Nosaltres tenim les flautes, els violins, les melodies celtes, les clàssiques, sóm més oberts.

BR. Tu vas ser l'artífice de la transformació de la banda l'any 92. Com definiries l'evolució de Mägo de Oz?
Bé, en principi el violí va entrar com una guitarra més. Jo tinc formació de música clàssica i ens vam adonar que havíem de buscar més el nostre so i vam començar a barrejar. Finalment, vam introduir la flauta, la gaita, l'acordió, per a que la part de rock fos més rock i la celta més celta.

BR. Cada disc explica una història. Quina és la de Gaia III?
Encara no ho sé, ho estem fent, però tornem a Amèrica. En Gaia I van començar amb l'Imperi Azteca, amb Gaia II vam venir aquí amb la inquisició i suposo que ara ens anirem amb l'Imperi Inca.

BR. Heu acabat ara la gira d'aniversari. Com reacciona el públic jove amb els vostres primers treballs?
Molt bé, jo pensava que seria més complicat, però al públic tant de rock com de heavy si alguna cosa li agrada investiga molt més, d'on ve, quines altres coses ha fet... toques coses d'altres discos i la gent se les sap, perquè és un públic molt fidel i molt culte.

BR. Quin repertori teniu pensat oferir a Ripollet?
Farem, sobretot, La Ciudad de los árboles, barrejat amb temes que després de 20 anys no podem deixar de tocar.

BR. No sé si sabeu que com a teloners tindreu una banda de rock local. Què us sembla?
Em sembla perfecte, perquè aquí tenim molts bons grups. Nosaltres venim de 20 anys de treballar i treballar i no sóm un grup d'un sol èxit, sabem d'on venim i que és difícil començar. Si podem ajudar als grups que comencen, quants més siguem millor.

El Rey de Espaldas, rock urbà made in Ripo
Gràcies al I Certamen Musical per a Grups Locals Gibrelleta 2009 de Ripollet, organitzat per la Regidoria de Relacions Institucionals i la de Joventut, El Rey de Espaldas serà el teloner de Mägo de Oz. Fran a la bateria, Toni a la veu, Andreu i Pablo a les guitarres i Santi al baix conformen El Rey de Espaldas, actualment. La formació va nèixer a Ripollet l'estiu de 2003. El seu estil el defineixen com a rock urbà, sense renunciar a pinzellades de punk, pop o hard rock. Mentre preparen el que serà el seu primer disc, properament participaran en un disc tribut als valencians Transfer.