L'enterrament subterrani o l'hipogeu correspon al període del Bronze Inicial, entre el 1.800 i el 1.100 a.C.

Amb motiu de les excavacions paral·leles a les obres del Centre Integral per a la Gent Gran s'ha descobert als terrenys, situats entre les avingudes de Catalunya i Mediterrani, un jaciment arqueològic amb una setantena d'elements, entre els quals destaca un hipogeu o sepultura subterrània. Les troballes són encara més antigues que les estructures de l'Edat de Bronze, descobertes fa un any al parc dels Pinetons.


L'hipogeu
Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.100 a.C., uns 300 anys abans que el poblat localitzat als Pinetons. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. Després dels seu darrer ús va ser ser segellat amb pedres.
L'excavació i estudi els està realitzant l'empresa Arrago SL, amb finançament de l'Ajuntament. Fins al moment s'han catalogat uns 32 cossos. La majoria es trobaven desplaçats de la seva posició original, formant un important conjunt d'ossos ubicats al lateral oest de la cambra.

Els individus enterrats s'anaven arraconant al fons de la cambra funerària a mida que s'anaven fent noves inhumacions. Quan aquesta cambra es tancava amb pedres, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona.
Jordi Roig, supervisor de l'excavació, ha destacat el bon estat dels esquelets dels darrers individus enterrats, que es troben ben disposats i ajaguts de costat a la part central de la cambra funerària, a tocar de la boca d'entrada.

Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès.

Actualment, totes les troballes estan al laboratori per ser estudiades i poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. La memòria total del jaciment estarà acabada abans de dos anys. A la comarca del Vallès Occidental s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta. Però, segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.

Fotos:
- L'alcalde de Ripollet, Juan Parralejo amb el regidor de Cultura, Ferran Tornel i Jordi Roig, coordinador de l'excavació, durant la presentació a la premsa de les restes.
- 2 i 3. Treballs d'extracció de les restes.
- Vista superior de l'hipogeu i dels primers esquelets.
- Vista exterior del jaciment.

F.R.

AUTORIA DE LES FOTOS:
S'autoritza la publicació de les fotos sempre que se citi la font (Patronat de Comunicació de Ripollet o de l'autor corresponent, en cas de ser externa).

ripollet-cul-hipogeu-dossier-010708.pdf  Fitxer PDF - 3,16 Mb - [Descarregar] [Obrir]